dsfxfdfddfdfdf

El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l’any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S’han proposat diverses teories sobre l’origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l’església de Sant Salvador (Salvadorell convertit en Salvadell i després en Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.[4]

Una altra hipòtesi fa referència a l’arribada d’un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta darrera l’etimologia més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica.

Occitània hi ha dos municipis amb nom semblant: Sabadèl i Sabadèl de la Tronquièra (Carcí, Occitània).

L’actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La cebaal·ludeix al nom de la ciutat i a l’origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d’una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l’època.[5]

Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un poblats de pagesos i pastors fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l’anomenaven Arraona, i es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L’arribada dels romans l’any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant els costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s’assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de la Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d’avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la Vil·la romana de Sant Pau de Riu-sec[6] amb uns importants nivells arqueològics d’època republicana, imperial i tardoantiga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: