Escapada a Castellfollit de la Roca, Girona i Besalú

Ens trobem dissabte al matí amb tota la colla a Hospitalet de Llobregat. Aquest cap de setmana és de celebracions d’aniversaris d’amics i en aquesta ocasió hem escollit una casa en una localitat de la província de Girona on fer nit i poder visitar alguns dels indrets que hi ha a la zona. Som vuit adults, i anem acompanyats de la Nua i la Mia. Aquestes dues gossetes ja perceben que toca cap de setmana de sortida i excursions. Prepara el menjar, les pilotes, la corretja, etc. Totes dues no paren de moure’s de l’emoció. Els seus pressentiments es fan evident quan es troben les dues, alegria descontinguda. Córrer, plors d’alegria, vinga a moure la cua, saludo a un, saludo a un altre…

Quan ja estem tots, amb els 2 cotxes carregats, ens dirigim cap a la C-17 en direcció Castellfollit de la Roca.

 

En poc més d’hora i mitja arribem a destí. Aparquem els cotxes, aprofitem per treure diners al caixer i caminem en direcció al centre, fins a la plaça de Sant Roc, on hi ha l’ajuntament. Sense saber ben bé per on anar, què ens hi trobarem o des d’on es veu les típiques vistes que en tantes fotografies hem vist, ens endinsem pels estrets carrerons del poble que ens porten fins a l’antiga església de Sant Salvador. Al darrere, hi trobem una plaça-mirador amb unes precioses vistes de la zona i del riu Fluvià. És aleshores que ens adonem que estem ben bé a l’extrem de la cinglera. La Mia i la Nua corren una darrera de l’altre, tenen ganes de començar la caminada però, hauran d’esperar una mica. Al costat de l’església ens aturem a la plaça on hi ha unes taules del Bar Cal Ganxo, per agafar forces amb un bon esmorzar.
De l’altre costat de la plaça surt el camí de la Font, per on hi passa l’Itinerari 13

El camí empedrat ens porta per l’antic pont sobre el riu Toronell, girem cap a l’esquerra caminant a prop del riu fins a la passarel·la que travessa el riu Fluvià, on ens trobem amb les vistes del poble sobre la cinglera basàltica. Després d’intentar fer alguna fotografia, ens quedem meravellats mirant el poble a sobre de la cinglera, a uns 40 metres d’alçada. No és una bona hora, tenim el sol de cara i hi ha massa contrallum per poder fer fotos en condicions.
Un cop a l’altre costat, seguim el camí que ens porta pel costat dels horts. Hem d’estar atents a la Nua, ja que la veiem amb intencions de posar-se a córrer per dins dels camps. Quan arribem a la carretera, decidim fer mitja volta i desfer el camí perquè els gossos puguin córrer lliurement.

En poc més d’una hora tornem a estar al poble. Després de la passejada, ens tornem cap als cotxes i ens dirigim cap a Girona.

En uns 45 minuts arribem i aparquem els cotxes al pàrquing del costat del Parc de la Devesa. Ens endinsem a la ciutat creuant el pont del Pedret. La primera parada la fem a la Catedral de Girona, que s’alça a sobre de les seves emblemàtiques escales. Passegem pels carrerons del Call Jueu, fem un xafardeig per les botigues, totes amb un encant especial i de seguida pensem que va sent hora de poder aturar-nos a dinar. Aquí ens adonem que: som 8 persones, anem amb 2 gossos i està a punt de començar el gran partit de la jornada de futbol (Barça-Madrid). Ho tenim molt complicat! 

Uns busquen per internet a veure què hi podem trobar mentre anem caminant i entrant als bars. Tal com entrem, sortim; o bé no hi ha espai o no hi poden entrar gossos. Estem al mes de desembre, i les poques terrasses que hi ha a la Rambla de la Llibertat no tenen prou cadires per a tots els que som. Corredisses cap aquí, ens dividim per veure qui troba un lloc abans… això ja es comença a semblar a una gimcana.

Finalment, trobem un bar on podíem entrar amb els gossos, el Porcus, a la plaça de Catalunya, 24-26. És un bar on la seva especialitat són els embotits. El partit està a punt de començar. Allà, fem una mica de picoteig, tapes, pa amb tomàquet i pernil, acompanyat d’una cervesa. La Mia i la Nua són a sota de la taula descansant o bé picant amb el morro a veure si els hi cau alguna cosa. Quan acaba el partit, tornem a fer un passeig pel costat del riu Onyar, les vistes de les cases i els seus ponts.

El sol es comença a amagar i les llums s’encenen. Estem als volts de Nadal i ja està tota 

 

la il·luminació posada. Passem per les paradetes de la fira, anem al súper a fer la compra pel sopar i ens dirigim a Cal Xaiet, on teníem reservada la casa per passar la nit, a la localitat de Llampaies. Truquem al contacte que tenim de la casa, la noia ens diu que quan arribem estaran allà per donar-nos les claus i fer el pagament. En 20 minuts arribem. Ens obren la porta del pàrquing i quan entrem ens quedem bocabadats. El terreny és enorme, la Nua i la Mia es tornen boges en baixar del cotxe.

 

Vinga a córrer sota la foscor, i nosaltres patint per veure si no les podrem trobar…

En entrar, ens ensenyen la planta baixa, després la part de dalt on estan les habitacions, la cuina i els lavabos. Fem el pagament i baixem a la zona de jocs. Mentre uns es posen a jugar a ping-pong, d’altres es posen amb els dards. La Nua i la Mia van com boges perseguint les pilotes de ping-pong. Comencem amb competicions i se’ns passa el temps volant, però ja va sent l’hora de recollir i pujar a fer el sopar. En acabar traiem els pastissos, cantem l’aniversari feliç, celebrem els aniversaris, bufen les veles i donem els regals.

L’endemà al matí, ens dirigim cap a Besalú. El plugim ens acompanya tot el matí, però no ens impedeix visitar aquesta vila medieval, amb el seu pont romànic sobre el riu que et dóna la benvinguda. Sembla que el plugim tampoc ha espantat a altres turistes que també han acudit per visitar aquesta pintoresca vila. Fotografiar el pont amb poca gent és una tasca impossible, ens haurem de conformar amb l’estampa plena de visitants.

Sense pressa recorrem el pont que dóna la benvinguda a la vila, la d’històries i secrets que déu guardar un pont amb tanta història. Si pogués parlar….
El poble té aquell encant medieval de la pedra, carrers desendreçats creen una estampa del tot pintoresca. Les tendes de la localitat venen productes autòctons com la Ratafia, embotits i formatges entre altres. No ens podem resistir a endur-nos una bosseta amb una mica de Besalú en forma culinària. Tot seguit ens dirigim a la plaça Prat de Sant Pere, on hi ha una mostra de productes de la comarca. Després d’una bona degustació optem per sortir també amb alguna compra. Però, no és l’única fira 

que se celebra aquest cap de setmana a Besalú. Al poliesportiu trobem la Fira de la Ratafia, licor típic de la zona. Hi ha una pila d’expositors, on podem degustar aquest licor. Com no podria ser d’altra forma ens enduem una ampolla per tenir al rebost de casa, ja que lliga bé amb les postres i és un bon digestiu. Després de passejar pel poble, degustar uns quants embotits de la zona i una mica de ratafia de la fira, ens aturem a dinar a Ca la Nídia, on ens podem refugiar sota el tendal. És l’únic restaurant amb terrassa on podem estar amb la Mia i la Nua, i el seu menú ens convenç. Després de degustar els seus plats, patates d’Olot entre altres delícies locals, donem per finalitzada la jornada. Ara toca tornar cap a casa amb una bonica experiència.


Allotjament: CAL XAIET 


Cal Xaiet està situat a la

localitat de Llampaies, a uns 20 minuts en cotxe de Girona. L’establiment accepta animals sense suplement afegit i disposa d’aparcament privat. La casa disposa de quatre habitacions (una d’elles amb un sofà llit), ideal per 8 persones. Té un gran terreny a l’exterior on els gossos gaudeixen de tot l’espai per córrer, i una terrassa amb barbacoa. A la part de sota hi ha una zona de jocs amb una taula de ping-pong, dards, i altres jocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: