Floració D’Aitona

Encara amb els llençols enganxats i amb molta son, sona el despertador, el rellotge marca les 7:00, però una estranya sensació em diu que no pot ser. Efectivament, la matinada anterior s’havia canviat l’hora i el sistema horari internacional m’havia retallat una hora d’un dels plaers més grans que tenim, dormir. Però la raó de llevar-nos un diumenge a les 7 és més que suficient per començar el dia amb alegria. Ens esperen gairebé 2 hores de viatge per arribar a destí i tenim moltes ganes de conèixe’l. Es tracta de la localitat d’Aitona a la comarca del Segrià, que en aquestes dates és un espectacle visual gràcies als seus camps de presseguers en floració, que tenyeixen de rosa grans extensions d’aquesta bonica comarca i que permetran fer una bonica excursió amb els gossos. Faig una dutxa i un esmorzar exprés, la meteorologia a Sabadell no és gaire bona i sembla que vol ploure. Esperem que en Tomàs Molina hagi encertat en la seva predicció que marca bon temps a Aitona. Agafem carmanyoles, aigua i el més important els nostres dos gossos, la Nua i la Mia i procedim a fer camí.

Per arribar a Aitona des de les comarques de Barcelona decidim utilitzar la A2. Per qui vingui de les comarques gironines la C-25 sembla la millor opció i pels que viatgin des de Tarragona o Terres de l’Ebre recomanem anar per la AP-7 i posteriorment enllaçar a la AP-2.

El viatge transcorre bé, amb estones de pluja i estones de núvol, però finalment escampa i surt el sol al pla de Lleida.

Arribem al voltant de les 10 del matí. No és mala hora tenint en compte l’època de l’any, ja que per fer una excursió, el sol no serà molt fort tractant-se de començaments de primavera. Si fos a l’estiu, estaríem condemnats a rostir-nos pel camí.

Estacionem al costat del camp municipal de futbol i del poliesportiu, allà hi ha una gran zona d’aparcament. Crida l’atenció veure una petita carpa on al costat hi ha una pila de quads que es poden llogar per les visites que s’organitzen als camps en flor, sense dubte una bona opció, però en el nostre cas el que volem és caminar amb els nostres amics peluts i això de barrejar quads i gossos no ho veig del tot clar. Ens dirigim al poliesportiu on sembla que tenen instal·lat un punt d’informació turístic per a viatgers indecisos com nosaltres i procedim a l’interrogatori del turista: Hi ha excursions? Per on és millor anar? És molt llarg el recorregut? I així unes quantes preguntes més.

La gent de fruiturisme ens atén i ens indica molt amablement i ens informa que hem arribat els últims dies de floració, sembla que en setmanes anteriors hi havia més flor i que en aquests últims dies gràcies al vent i la puja no hi ha tantes, però que igualment encara era un espectacle visual de camps tenyits de rosa. Nota mental: l’any que ve anar-hi unes setmanes abans. La floració no cau sempre en els mateixos dies, es tracta d’un fenomen natural el qual l’influencia diversos factors. És per això que cal estar atent al web de fruiturisme o a les xarxes socials per saber quan comença la floració, normalment principis de febrer i març. Ens ensenyen 2 recorreguts circulars que tenen molt bona pinta i ens decidim per un d’ells, també ens expliquen altres activitats com visites guiades, els recorreguts amb quad, i restaurants de la zona. També ens informen d’altres activitats pera fer en altres èpoques de l’any, com la recol·lecció del presseguer, entre els mesos de juny i setembre.

 

Un cop recollida tota la informació i els típics tríptics d’informació turística i una bosseta amb nous de la zona que molt amablement ens ofereixen la gent de fruiturisme, anem a fer un segon esmorzar al bar que hi ha al costat del poliesportiu. Allà entre tots decidim el recorregut que farem: la ruta de Serra Brisa. http://fruiturisme.info/experiencia/rutes-guiades/ Es tracta d’una excursió circular que surt del mateix poble d’Aitona i arriba a l’Ermita de Sant Joan de Carratalà. En total 4,45 km recorrent els camps de presseguers en flor. Podeu veure el mapa en el següent enllaç. http://fruiturisme.info/wp-content/uploads/2015/12/Mapa_Rutes_Senyalitzades.jpg

La ruta senyalitzada de color verd és la que nosaltres vam triar!

Acabem l’esmorzar i procedim a iniciar l’excursió. Agafem les gossetes i ens dirigim al lloc des d’on comença la passejada. Estacionem al costat de l’església de Sant Antolí, en la qual hi trobem força gent mudada amb els palmells per ser beneits. Clar, avui és diumenge de rams, ni m’enrecordava, serà pel meu jet-lag horari.

Carreguem motxilles, agafem els gossos i a caminar!

Agafem el carrer Fraga i ens dirigim cap als camps de presseguers. Ja es comencen a veure camps tenyits de rosa i comencen les primeres fotografies: cap amunt, cap avall, recte, torçat, de cantó… totes són vàlides, ja que el paisatge acompanya a la creativitat fotogràfica. No hem fet ni 300 metres i ja estem parats, això sembla que va per llarg.

Procedim pel camí, més o menys senyalitzat, les vistes milloren metre a metre. Si bé els camps no tenen la floració de setmanes anteriors, encara deixen imatges espectaculars que no tenen res a envejar a les dels camps del Japó.

Pel camí trobem algunes basses on la Nua, que és un gos d’aigua, fa esforços inhumans per no remullar-se sota la mirada amenaçant de la seva mestressa que no li fa gens de gràcia que es banyi a llocs que no poden ser del tot segurs. Ens avancen uns quants quads, s’ha de dir que la major part del camí és rural no asfaltat on a part dels quads poden passar algun tractor o algun cotxe molt esporàdicament, per tant, es pot caminar amb total tranquil·litat.

Sembla que hem trobat un camp una mica més ple de flors que els anteriors i això es nota perquè hi ha uns quants visitants parats fent-se fotos i contemplant-lo. Decidim parar i fer el mateix. Fotos amb gossos, sense gossos, amb gent, només els camps, etc. Decidim treure la lens ball, una esfera de vidre que dóna molt de joc a les fotografies, realitzem un reportatge i la provem des de diferents angles. És la primera vegada que l’utilitzem i ens sorprenen els resultats. Això si, compte amb el sol, perquè fa efecte lupa si hi incideix directament i us podeu cremar.

Després d’una bona estona seguim la ruta, arribem a l’ermita de Sant Joan de Carratalà. Les vistes són espectaculars i una altra vegada traiem les càmeres i fotografiem tot el que podem i més. Un cop tot ben enregistrat en format digital, ens asseiem i fem l’enregistrament mental. Contemplar en silenci el paisatge, absorbint un a un els colors i les textures que ens regala, sens dubte un indret molt bonic. Hem arribat a destí i ara toca la tornada, realment el tram fins el moment ha estat curtet i bastant light, tenint en compte les parades i el bon temps, fa que no estiguem gaire cansats.

Xino-xano anem tornant fins a Aitona. Fem algunes altres fotos, ja que sembla que el paisatge atregui la càmera, que troba en aquestes vistes un molt bon objectiu de retrat.

Finalment arribem al punt de partida, embarquem gossos i motxilles i ens decidim a buscar un lloc on dinar les carmanyoles que hem dut. No podem anar massa lluny perquè el dipòsit de la furgo està pràcticament buit i correm el risc de quedar-nos sense benzina. Decidim tornar al camp de futbol on hi ha un parc amb bancs on podem menjar sempre que els insectes voladors ens ho permetin.

Ens espera una bona truita de patates preparada per la Conchi, acompanyada d’espetec, pa amb tomàquet, olives i alguna cerveseta.

Un cop dinats tornem al bar d’aquest matí per fer cafès i algun geladet, mirem les fotos i analitzem la jornada, que ha estat rodona.

Sembla que ha arribat l’hora de tornar a casa, després de trobar una benzinera, omplim dipòsit i fem camí. Val a dir que ha sigut una sortida bastant econòmica a dividir entre quatre persones, entre benzina i menjars no ha sortit a més de xx € per cap.

Aquesta escapada ens ha deixat molt bones sensacions, ens o hem passat bé i ens ha agradat molt aquest indret de Catalunya. A mi, particularment em queda tornar l’any que ve per fer alguna excursió programada i poder contemplar la flor en la seva màxima esplendor. Agrair a la gent de fruiturisme les seves indicacions i simpatia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: