Volcans, fageda i paisatges de conte

 

Efectivament aquesta escapada ens porta a un indret digne d’un conte de fades, un petit paradís a la comarca de la Garrotxa, envoltat de volcans. Segur que molts ja ho haureu encertat. Es tracta del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on tenim previst fer una excursió circular que ens portarà per volcans i per la Fageda d’en Jordà.

Sortim ben d’hora direcció Vic. Passant per la capital d’Osona trobem una mica de l’habitual boira que hi ha per aquesta zona durant un tram del viatge. Arribant a la Garrotxa, sembla que es dissipa. Finalment arribem a l’estacionament des d’on començarem la ruta, a l’àrea de Santa Margarida, a l’aparcament de santa Pau. Agafem motxilles, aigua, i les inseparables càmeres fotogràfiques, les quals els hi espera bastant feina, doncs l’indret ho val i segurament en sortirem amb forces bones fotografies.

Després de mirar els itineraris, ens decidim per fer l’1, un itinerari circular que passa per tres dels llocs més coneguts del Parc Natural (el volcà de Santa Margarida, la Fageda d’en Jordà i el Volcà Croscat). Aquest itinerari té un recorregut de 10,5 km i s’estima unes 4 h 20 minuts de durada.

Comencem la ruta amb una lleugera pujadeta, direcció al volcà de Santa Margarida, al qual no triguem molt a arribar. El dia és fabulós i trobem algunes persones que han decidit com nosaltres aprofitar-lo passejant per un paratge tan singular. Baixem al famós cràter “inactiu des de fa una bona pila d’anys” on ens espera la famosa capella de Santa Margarida. Decidim que és un bon lloc on fer un tardà esmorzar. Truita de patates de la Conchi, espetec acompanyat amb pa amb tomàquet i una mica d’aigua són més que suficients per agafar forces i prosseguir l’excursió, no sense abans fotografiar tot el cràter i els voltants.

Prosseguim el camí, ens dirigim cap a la Fageda d’en Jordà, per un espès bosc de faigs, que sembla de conte, els rajos solars ajuden a crear aquest efecte filtrant-se els que poden i penetrant en el bosc.

De camí ens topem amb l’Església Romànica de Sant Miquel de Sacot, la qual no passa desapercebuda per les nostres càmeres.

Finalment arribem a la Cooperativa de productes lactis de la Fageda d’en Jordà. Segur que molts de vosaltres heu provat els seus deliciosos iogurts algun cop. Però no és l’únic que si fa en aquesta cooperativa. Podem trobar iogurt natural i d’altres sabors, iogurt begut, gelats, postres tradicionals i fins i tot melmelades. Decidim passar per la tenda i d’ella en sortim amb una mica de tot, la veritat tot té molt bona pinta. Si a això li sumem una mica de gana i una mica de golafreria el resultat és el que va ser.

Aprofitem el solet de finals de tardor per estirar-nos a l’herba i devorar un dels iogurts beguts juntament amb un gelat que, de no ser consumit al moment es convertiria en batut.

Amb l’estómac una mica ple, decidim aixecar el “campament” i fer camí. Per bo que sigui el iogurt no és un dinar i s’està fent tard per trobar algun lloc on menjar, i tenim moltes ganes per tastar unes bones patates d’Olot, degustar la bona cuina que s’elabora als restaurants i masies adjacents.

Aquest tram és fabulós, de desnivell quasi nul i on trobem una espessa fageda d’arbres. El camí és idíl·lic, s’escolten els ocells i el trajecte és ben còmoda i fàcil. De tant en tant anem fent paradetes esporàdiques per fotografiar tot el que de maco té aquest bosc, feina impossible perquè no hi hauria memòria suficient per captar tot el que té aquest bosc.

Entre tanta fotografia ens passem un cartell que indica la Fageda, ens desviem i finalment arribem a la “civilització”, topant-nos amb la carretera GI-524, la qual haurem de seguir pel boral per arribar al pàrquing on tenim el cotxe.

Va passant el temps i la probabilitat de dinar alguna cosa calenta va disminuint, una pena perquè realment tenim ganes de degustar la cuina de la garrotxa.

De cop i volta ens topem amb el restaurant Can Bastants del qual hi surt una olor de llenya i menjar que ens comença a fer la boca aigua. Decidim preguntar si hi hauria possibilitat de menjar alguna cosa. Només entrar hi veiem una quantitat de clients asseguts acabant els seus menjars, molts ja estan per les postres, els cambrers van com boixos d’amunt cap avall un restaurant tan ple no pot ser dolent. Davant nostre trobem dues noies que també volen taula.

Afortunadament i una mica pels pèls aconseguim taula. Patates d’Olot, botifarra, grellada de verdures entre d’altres són alguns dels plats que demanem. Finalment, amb la panxa plena i una bona crema catalana donem per coronada la jornada.

Encara queda un petit tram d’uns 30 minuts fins a l’aparcament, ideal per baixar el menjar.

La Garrotxa ens ha deixat molt bon sabor de boca, no només per la seva gastronomia, sinó també pels seus espectaculars indrets.

 

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa/visiteu-nos/equipaments-itineraris/

http://www.restaurantcanbastans.cat/ca/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: